Un diumenge al matí

Un diumenge al matí

A Nalle

S’esvaeix suaument la dolça nit

i s’entreveu amb la pluja un cel ennuvolat

que ens desitja bon dia al nostre llit

on a tu, amor meu, estic jo abraçat.

Les fredes gotes colpegen els vidres lleument

i envelluten d’aquest diumenge el fosc cel,

i prenent els teus llavis en un bes ardent

uneixo dues ànimes amb tot mon zel.

Mira la tendra pluja els vidres colpejar!

El Sol, que tan tímid s’amaga espantat

i el cel recórrer una blanca au de mar.

Ho he sentit, amor, de plaer has tremolat.

És Escòcia, Alba, aquest dolç despertar

i tu, cor de les Highlands, me l’has regalat.