Erälle Helsingiläisen leidille
A l’Àngel del Nord
Què fa que els homes embogeixin?
Què fa que la meva atenció vagaregi?
Què fa que no pugui obeir més la meva voluntat?
Què és allò que fa que la meva ment
es perdi en un dolç ensopiment, esclau
i que el meu cor visqui boig sense saber per què?
Què fa que vegi maragdes arreu lluir?
Què fa somriure la vida i el Sol ser tan haut?
Què asserena els vents i refresca la brisa de l’albada?
Saber que un àngel del nord ha baixat del cel.
Saber que una reina de les neus existeix.
Saber que has vingut i que, per fi, podré confessar-me del meu crim.
El crim d’estimar-te bojament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada