Sonet
A l’Àngel del Nord
Amor meu, dolç com l’albada boreal,
la dels llavis de seda i robí roent,
el meu sacrifici hauria estat fervent
i pur com el teu bell esguard matinal.
Amb el teu fenhedor pogueres ser clement
i dar-li, com regal, un bes al clatell
i, enlloc de dolç bes, esmolat cotell
indiferent clavares a ton servent.
M’esquinçares amb el teu glaçat martell
dessagnant-me mon austral coll amb ta dalla
que, sense pietat, amor i amistat talla.
Però ara, tot passat, ben alt duc el front
i tes paraules de ferro, de metralla,
res més que agredolços records en mi són.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada