dimarts, 12 d’abril del 2011

L'estàtua de diamant

L’estàtua de diamant

Enlluernadora, la teva senzillesa
deixa cecs als qui gosen admirar-te al cel
i boreal, com de vapor de neu, un vel
de distinció et cobreix. Oh, Dea, la Bellesa!

La teva serena elegància es fa palesa
i captura les muses amb tot el seu zel.
Mentre escriu eix sonet, un poeta rebel
té la ploma de tu, tan diamantina, presa.

Com una estàtua de blanc marbre tallat
es corona el rostre de plata i de diamants
en conjunció amb la teva somrient beutat.

Oh, mai no serien capaços mil amants
d’admirar com ho faig jo ta serenitat
amb la fúria de mil vides bategant!

dilluns, 11 d’abril del 2011

Cant per Atenea/Niké

Cant per Atenea/Niké

Ets lluny en la distància, com la primavera
quan ens gela el cor la foscor de l’hivern.
I ta amistat, tan elevadora, no era
ni mai pogué ser un besllum d’amor etern.

Seria un cel apropar les nostres ments
i, per a mi, poder enriquir-me de tu;
naixerà de nou l’amor. Niké, no ho sents?
Però ets tan lluny! Oh, voldria estar segur!

I com tremolo, quan penso en el passat,
replet de camps erms d’estima i de petó!
I com somnio amb el futur desitjat
amb tu, Atenea sàvia. Però no!
No em deixis, no, que el teu bes m’amanyaga!
Com ho faria, si era sense tu?

Elegia per José Rubianes Alegret (Pepe Rubianes)

Elegia per José Rubianes Alegret (Pepe Rubianes)

Assot de feixistes i monarquitzants
com ta paraula divertia la massa!
Quan, sobre l’entarimat, monologant,
ens feies admirar ta gran traça.

Fort, contra Espanya se’t sentia tronar
i bella i punyent la paraula teixies.
Quin orgull sentir-te parlar català
malgrat que, maldestre, ben poc te’n sorties.

Va ser un masclet saber de la teva mort
i perdre tons grans llavis de denúncia
tenir-te de ministre hauria estat sort.

La teva manca no serà nostra renúncia
i seguirem amb el fusell a les mans
durs, serens, dempeus com els homes d’abans.

diumenge, 3 d’abril del 2011

El cant del sexe

El cant del sexe

Vine! Jove verge, deixa’t dominar!
Dóna’t tota! Vull dur-te a un bosc viu i humit
i banyar-te nua en el riu de la luxúria,
i fer-te beure en la font de la passió.
Et faré una corona de fruits.
i t’ensenyaré amb força el món de l’estima.
T’electrocutaré de sexe.
Et cremaré de sexe.
Et faré tremolar, dansarina al so de la pluja.
Só ton amic.
Devoraré el teu cos de llet i de mel.
Cremaràs com el Sol de l’albada,
coronada de trons i esclats.
Seràs Deessa entre els mortals!
Clio! Deixa’t estimar!