A la mort del jove Werther
Elegia i cant a l’Àngel del Nord
Jove general d’Eros, talentós i agosarat,
en l’eterna batalla lluitares fins la fi
i qui viu per recordar-te?
Nosaltres.
Un noble sentiment t’embargava
el dia en què alçares l’espasa
en contra de l’eterna adversitat.
I lluitares, Werther, fins la mort!
Qui, entre el tronar de la vital batalla
no sentí d’un àngel el crit embruixant?
Tule…
Tule minuun, enkelini*
Novell i apassionat, t’enfrontares a tot.
Sense por les teves armes van combatre
però l’impossible, Oh Werther, de nou ens assetja.
Tan noble fou el teu honor
que, abans que la rendició o la barbàrie,
escollires la mort.
I ara, sota la pluja freda mirant la Lluna de maragda
veig el meu àngel llunyà, alt i gloriós,
i et comprenc, jove alemany.
Què més bell hi ha, si no és ser estimat,
que entregar-te, àngel meu, el meu cor per sempre?
Pren-lo! Pren-lo! Que si no el vols estimar en vida,
millor serà que mort jagui a tes mans!
*En finès “Vine, vine a mi, àngel meu”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada