El Ressentit

El Ressentit

A Jacint Verdaguer

I a tots els joves que, en acabar la carrera, hauran d’emigrar per poder tenir feina

Dolça Catalunya

pàtria del meu cor

quan arriba Espanya

comença a fer pudor.

Hermosa vall, bressol de ma infantesa,

blanc Pirineu,

corrupció i negocis, justícia desentesa,

i la Barcelona de l’Hereu.

On trobaré tons sanitosos climes

ton cel daurat?

Quan a Barcelona t’aproximes

ensumes que ja t’han estafat.

Enlloc veuré, ciutat de Barcelona,

ta hermosa seu

ni la sangria de la Corona

ni el robatori en nom de Déu.

Adéu honor, de la humanitat pare

no et veuré més.

Oh! Si al fossar on jau ma dolça mare

jo el llit tingués.

Oh, Espanya, nom que m’altera

i em fa sofrir.

Fart n’estic d’aquesta mentida que esparvera

i veient això dic “vull morir”.