Deixa córrer la sang
A Selene
Deixa córrer la sang
d’un cor esberlat per paraules
com un mirall trencat,
una ferida que no ha tancat mai
ni tancarà.
La neu es desfeia a les meves mans,
ara el foc s’hi congela,
la gespa es torna cendra grisosa
quan les meves mans sagnants
llegeixen aquells versos on un dia em digueres
que m’estimaves.
I aqui es quan hem pregunto qui deu ser Selene... arribo a la conclusió que és a qui més t'has estimat.
ResponEliminaJan.
Correcte. El primer amor de joventut.
ResponElimina