Escena IX
(El saló. Dues butaques, a una d’elles seu LA GERMANA PETITA HEKLA KUTHEIMEN. Al sofà seu, aguantant una carta i radiant de felicitat, LA JOVE EYJAFJALLA KUTHEIMEN).
LA JOVE EYJAFJALLA KUTHEIMEN: Hekla! Has llegit la carta? LA GERMANA PETITA HEKLA KUTHEIMEN: No, no l’he llegida. Si no me l’has deixada ni veure! LA JOVE EYJAFJALLA KUTHEIMEN: Doncs calla i escolta, beneita! (llegint) Estimada Eyjafjalla: Et demano sincerament perdó per l’altercat de l’altre dia. No era la meva intenció ferir-te ni molt menys posar-te en evidència davant ningú. Com a manera d’arreglar el mal que et vaig causar m’agradaria convidar-te al teatre a veure en Juhn van der Meyer interpretar Don Juan Tenorio. Divendres a les nou en punt al Teatre Nacional. T’hi espero. Teu, Skogafoss. LA GERMANA PETITA HEKLA KUTHEIMEN: Caram! A veure en van der Meyer? I deies que si no t’estimava! Ets una ignorant. LA JOVE EYJAFJALLA KUTHEIMEN: A veure el Tenorio! És una obra imperible, t’ho asseguro. LA GERMANA PETITA HEKLA KUTHEIMEN: És una llàstima que jo no pugui anar-hi. LA JOVE EYJAFJALLA KUTHEIMEN: Tampoc és que hi fossis convidada. LA GERMANA PETITA HEKLA KUTHEIMEN: Ho dic perquè jo també tinc plans. Tinc una reunió. LA JOVE EYJAFJALLA KUTHEIMEN: No serà un altre cop aquell van Fugger, oi? LA GERMANA PETITA HEKLA KUTHEIMEN: Ja m’agradaria. Però m’ho vas prohibir, recordes? LA JOVE EYJAFJALLA KUTHEIMEN: Oi tant! Aquell individu no és gens recomanable per a tu. Sortit d’un felanstari! LA GERMANA PETITA HEKLA KUTHEIMEN: Falansteri. LA JOVE EYJAFJALLA KUTHEIMEN: M’és ben igual. Res de cocos. On has quedat? LA GERMANA PETITA HEKLA KUTHEIMEN: Vaig amb unes amigues a fer un vol i a veure botigues pel carrer Kesk. Potser ens arribem a la plaça de Solojot a fer una xocolata desfeta. Tornarem aviat, no et preocupis. No més enllà de les onze. Ens acompanyarà l’ajuda de càmera de la Cassandra Möllersvardt i dos dels homes del seu pare. LA JOVE EYJAJFALLA KUTHEIMEN: Ah, doncs si és així em sembla bé. Espero que les teves sortidetes nocturnes s’hagin acabat. No vull ser el blanc de les ximpletes dels clubs una altra vegada. I recorda, abans de mitjanit aquí. LA GERMANA PETITA HEKLA KUTHEIMEN: Oh, clar. Tu te’n pots anar al teatre i tornar passat el toc de l’una i jo a les onze a casa, no? LA JOVE EYJAFJALLA KUTHEIMEN: Hekla, tens setze anys, no pots fer el que vulguis. De nit els carrers no són tan segurs i qui sap què et podria passar. LA GERMANA PETITA HEKLA KUTHEIMEN: Oh, vigila! Anirem amb tres homes armats, i tot el carrer Kesk, des de Burkliplatz fins Solojot, és ple de policies. Què creus que podria passar-me? Que aparegués en Jokanne i em segrestés? LA JOVE EYJAFJALLA KUTHEIMEN: Mira, doncs no se’m faria estrany. A les onze a casa. LA GERMANA PETITA HEKLA KUTHEIMEN: Sí, mare. LA JOVE EYJAFJALLA KUTHEIMEN: Hekla! No et permetis aquestes confiances. LA GERMANA PETITA HEKLA KUTHEIMEN (atrevida): Au va! Que encara resultaràs ser la regent d’aquesta casa. Tu només preocupa’t de no equivocar-te i encara seràs casada aviat. LA JOVE EYJAFJALLA KUTHEIMEN (visiblement enfadada): Hekla! M’estàs enfadant. LA GERMANA PETITA HEKLA KUTHEIMEN: Germaneta, tu només preocupa’t d’estar perfecta divendres. Encara em pregunto com un home com en Happolati pot voler una nina delicada com tu. LA JOVE EYJAFJALLA KUTHEIMEN: Hekla! Puja ara mateix al teu dormitori, s’ha acabat! Ja parlaré jo amb el pare, desvergonyida. I veurem si demà surts, tu, i no et quedes una setmana tancada a casa. Alfred! LA GERMANA PETITA HEKLA KUTHEIMEN: Eyjafjalla, ara no em busquis un problema.
(apareix EL MAJORDOM ALFRED)
EL MAJORDOM ALFRED: Vós direu, senyoreta.
LA JOVE EYJAFJALLA KUTHEIMEN: Digues-li al pare que vingui ara mateix. EL MAJORDOM ALFRED: De seguida.
(se senten uns cops a la porta)
EL MAJORDOM ALFRED: Permeteu-me que abans vagi a obrir.
(va a obrir i torna amb una carta a les mans)
LA JOVE EYJAFJALLA KUTHEIMEN: Alfred, què és això? EL MAJORDOM ALFRED: Una carta per la senyoreta Hekla.
LA JOVE EYJAFJALLA KUTHEIMEN: Qui la duia? EL MAJORDOM ALFRED: No ho sé. Era un home cobert per una capa negra, amb la cara tapada.
(se sent la veu de EL PARE JUHN KUTHEIMEN visiblement enfadat)
EL PARE JUHN KUTHEIMEN: Un altre cop aquell bergant de la màscara i la capa?! (entra a l’escenari) Alfred! Ja el tinc clissat, jo, aquest. Dóna’m això!
EL MAJORDOM ALFRED: Però és una carta per a la vostra filla.
EL PARE JUHN KUTHEIMEN: Aquest personatge és amb qui vaig veure ahir la Hekla al Cafè Reforma! N’estic segur! La mateixa alçada, les mateixes botes, el mateix tricorni, el mateix cavall negre! M’ho vaig callar a veure si es tornava a repetir. Hekla! Qui és aquest home?! LA GERMANA PETITA HEKLA KUTHEIMEN: No és ningú. És un bon amic, res més. EL PARE JUHN KUTHEIMEN: Un bon amic que t’envia cartes d’amagat?! A mi no m’ho fas creure, això! Alfred! La carta!
(Li pren la carta de les mans)
EL PARE JUHN KUTHEIMEN: I ara solucionarem això d’una vegada. (obre la carta i llegeix en veu alta) Estimada Hekla. No puc esperar ni un segon més per enviar-te aquesta carta mentre l’escric. Tot jo tremolo de plaer quan penso en prendre’t aquesta nit entre els meus braços i besar-te fins extasiar-te. Deixaré aquesta carta al teu criat i cinc minuts després trucaré a la porta per venir-te a buscar. Aquesta nit anirem al Club Anglès i ens hi colarem. Tinc entrades falses. Tots els meus amics hi seran: en Klupp, en Hokka, en Popper… ens ho passarem genial! Recorda. Cinc minuts. T’estima, Jokanne van Fugger.
LA JOVE EYJAFJALLA KUTHEIMEN: Hekla! M’has mentit! EL PARE JUHN KUTHEIMEN: O sigui que tens un amant, no, Hekla?
LA GERMANA PETITA HEKLA KUTHEIMEN: No! No és el meu amant! És un bon amic, res més! EL PARE JUHN KUTHEIMEN: Un amic que t’estima, no? I que et vol petonejar fins l’èxtasi, no?! Ara sabrà qui sóc jo, aquest impresentable!
(EL PARE JUHN KUTHEIMEN se’n va i torna amb un revòlver)
LA GERMANA PETITA HEKLA KUTHEIMEN: Pare! Què faràs amb això? EL PARE JUHN KUTHEIMEN: Ara ho sabràs!
(se sent trucar a la porta)
EL PARE JUHN KUTHEIMEN: Alfred! Obre!
(EL MAJORDOM ALFRED va a obrir i apareix en JOKANNE VAN FUGGER, amb una capa negra i un tricorni)
JOKANNE VAN FUGGER: Hekla! Oh! (s’atura en veure EL PARE JUHN KUTHEIMEN)
EL PARE JUHN KUTHEIMEN: Tu! Bergant! Deixa en pau la meva filla!
JOKANNE VAN FUGGER: Mai! Me l’estimo, la vostra filla!
EL PARE JUHN KUTHEIMEN: Hekla! Et prohibeixo que et tornis a apropar a aquest delinqüent, taxativament!
LA GERMANA PETITA HEKLA KUTHEIMEN: No! Pare, no m’ho pots fer! Me l’estimo! EL PARE JUHN KUTHEIMEN: Sí? Doncs ara veureu tots dos!
(EL PARE JUHN KUTHEIMEN aixeca el revòlver, l’arma i dispara al cap a en JOKANNE VAN FUGGER, que cau al terra fulminat fent un crit)
LA GERMANA PETITA HEKLA KUTHEIMEN: Jokanne! Jokanne! (va corrents cap al cadàver, s’hi agenolla i plora sobre el seu pit. El besa als llavis inerts)
EL PARE JUHN KUTHEIMEN: Demà mateix seràs a un internat!
LA GERMANA PETITA HEKLA KUTHEIMEN: Un internat? No! No m’allunyeu dels meus amics, és tot el que tinc! No sigueu cruel, pare, si us plau! LA JOVE EYJAFJALLA KUTHEIMEN: T’ho has ben guanyat! T’ho vam advertir, que no tornessis a veure aquest criminal! I mira on l’ha dut, tota aquesta parafernàlia anarquista: a la mort! LA GERMANA PETITA HEKLA KUTHEIMEN (enfadadíssima): No era anarquista, era un socialista utòpic! I era molt més culte, molt més bo i molt més amable que qualsevol de vosaltres, carrinclons tàvecs burgesots! Que el diable se us endugui, criminals! Assassins!! EL PARE JUHN KUTHEIMEN: Hekla! Desvergonyida joveneta, a mi no em parlis així! Sóc ton pare! Demà mateix seràs a un internat a Bern! S’ha acabat, això, aquest llibertinatge! A partir d’ara no sortiràs de casa sense tenir un criat al darrere mentre siguis aquí, i passaràs els pròxims anys al Sankt Pauls Schkyle!
LA GERMANA PETITA HEKLA KUTHEIMEN (venjativa): Vinga, Eyjafjalla, confessa! Si ho sabem tots!! Confessa la veritat, mentidera. Per què vas arribar plorant, l’altre dia, eh? Digues la veritat, tan casta i pura que ets. No podràs mentir eternament! Sigues valenta i enfronta’t a la veritat! LA JOVE EYJAFJALLA KUTHEIMEN: Calla! Tu no saps res, ignorant! I més et valdrà callar-te si vols que et tingui en certa estima, insecte! EL PARE JUHN KUTHEIMEN: Eyjafjalla, de què parla?!
LA JOVE EYJAFJALLA KUTHEIMEN: De no res, pare, de no res. Està sobrepassada per la situació, el seu amant acaba de morir, enteneu-la. No sap el què es diu. EL PARE JUHN KUTHEIMEN: Ara mateix vaig a trucar el teu oncle de Bern perquè faci els tràmits. Com abans siguis reclosa, millor. Te n’adones, que has estat a punt de roinar la família, estúpida?
LA GERMANA PETITA HEKLA KUTHEIMEN: I tu què, estúpid? Has mort l’única persona que m’estimava d’aquest món, la que més. Maleeixo tota la teva bruta sang, desgraciat!
(EL PARE JUHN KUTHEIMEN va cap a LA GERMANA PETITA HEKLA KUTHEIMEN i li clava una enorme bufetada. Ella crida i comença a plorar, desconsolada)
EL PARE JUHN KUTHEIMEN: Ets una estúpida! I una meretriu! Has embrutat el nostre llinatge! Més et valdrà casar-te bé i aviat, perquè jo et deshereto! M’has sentit, Hekla Johanna Tarja Kutheimen? Estàs desheretada! Renego de la meva paternitat! No ets més que un error històric per a mi, ara.
(LA GERMANA PETITA HEKLA KUTHEIMEN plora desconsolada sobre el cadàver d’en JOKANNE VAN FUGGER, recolzant el cap sobre el seu pit)
Uiuiuiii, estem a la salsa de l'obra!
ResponEliminaVeja'm com segueix... :P
Jan.