Què m'espera, sinó la mort?

Què m’espera, sinó la mort?

A Selene

Què m’espera, sinó la mort?

Què m’espera, si ja no veig el teu somriure?

Si la frescor de la primavera s’ha tornat tòrrid estiu?

Que m’espera, si ja res no resta

de tot allò que un dia fou?

Aquell glaç que un dia volguérem trencar

ara s’ha tornat opiaci vapor

i per les nits m’assalta, cruel,

arrencant-me batec a batec la vida.

Res no queda, res no viu,

la màgia es tornà cendra i,

com un dolç somni,

tot es va desfer en arribar l’albada.

I si ara m’has abandonat,

tu, que tot ho fores per a mi,

i no trobo la via per on anar

i estic sense la teva llum boreal,

què m’espera, sinó la mort,

si tu ja no m’esperes?