El Matrimoni d'Skogafoss Happolati - Escena VIII

Escena VIII

(el saló amb dues butaques. EL PARE JUHN KUTHEIMEN, LA MARE ÉLIDE KUTHEIMEN i EL MAJORDOM ALFRED. Se senten cops de porta)

EL PARE JUHN KUTHEIMEN: Ah, deu ser en Skogafoss. Alfred, ves a obrir. Vejam si m’explica aquest incident. Élide, com està l’Eyjafjalla?

LA MARE ÉLIDE KUTHEIMEN: De moment segueix al dormitori. No vol veure ni la Hekla. Està desolada.

EL PARE JUHN KUTHEIMEN: I jo segueixo sense saber-ne res. Com això no s’aclareixi hauré de tenir unes paraules amb el seu pare.

(entra SKOGAFOSS HAPPOLATI)

SKOGAFOSS HAPPOLATI: Senyor Kutheimen, us demano encaridament perdó pel què ha passat entre la vostra filla i jo. Que em permeteu seure?

EL PARE JUHN KUTHEIMEN: Seieu, seieu, i parlem-ne. (SKOGAFOSS HAPPOLATI s’asseu). Vejam. Expliqueu-vos.

SKOGAFOSS HAPPOLATI: Veureu… la vostra filla em va demanar de casar-me amb ella aquest Nadal, li feia il·lusió i jo… no em sentia preparat per a una unió tan aviat. Li vaig dir que no podia casar-me amb ella tan d’hora, amb prou feines fent un més i mig que estàvem promesos, i ella es va sentir ferida. Ja sabeu com m’estima i jo… no vaig saber correspondre la seva estima. Us demano perdó si l’he ferida, de debò, no era la meva intenció. Si puc fer qualsevol cosa per compensar-la…

EL PARE JUHN KUTHEIMEN (visiblement alleugerit): Caram! Es tractava només d’això? Doncs quina bestiesa! Evidentment que no us casareu el desembre. Les noces són previstes pel maig i encara no hem arreglat el viatge, o sigui que no tingueu pas pressa. Oh, que n’és de beneita, l’Eyjafjalla! Tant de xivarri per una minúcia així! Sóc jo qui ha de demanar-vos perdó, Skogafoss. Heu estat preocupat per una tonteria que no venia al cas. Però, descuideu, que sabré recompensar-vos per la vostra atenció. Us demano gràcies per venir-m’ho a explicar de tan bona fe, i més si sabíeu que us estàvem esperant iracunds.

SKOGAFOSS HAPPOLATI: Ah, no es mereixen pas. El gust és meu. Podríeu dir-me com fer que l’Eyjafjalla tornés a somriure?

LA MARE ÉLIDE KUTHEIMEN: Ah, sí, jo ja ho sé. Demà a la nit actua en Juhn van der Meyer al Teatre Nacional representant el “Tenorio”, una obra castellana que li encanta. Si la duguéssiu la faríeu molt feliç. I podríeu rematar la vetllada amb una joia. Conec un joier de la Burkliplatz que té peces molt bones. Or i robins farien les seves delícies.

SKOGAFOSS HAPPOLATI (entusiasmat): Doncs ja hi podeu comptar! Divendres la duré al teatre i després, a casa meva, li regalaré el més meravellós dels anells! Ja li podeu dir que assequi les seves llàgrimes, que es posi el seu millor vestit i vagi a la perruqueria, que divendres la duc al teatre!

EL PARE JUHN KUTHEIMEN: Meravellós! Us ho agraeixo molt, Skogafoss. Sembla ser que heu arreglat la vostra primera “crisi de parella”.

(llums fora)