dimecres, 9 de març del 2011

El Matrimoni d'Skogafoss Happolati - Escena X

Escena X

(El saló. Dues butaques però no hi ha ningú. Llum dèbil. Se senten cops de porta i apareix EL MAJORDOM ALFRED, que va a obrir. Entra seguit de LA JOVE EYJAFJALLA KUTHEIMEN i SKOGAFOSS HAPPOLATI. Ella s’asseu, ajudada pel noi, al sofà)

LA JOVE EYJAFJALLA KUTHEIMEN: Oh, estimat. Ha estat una nit perfecta. En Van der Meyer és el millor actor que mai he vist.
SKOGAFOSS HAPPOLATI: Doncs encara no has vist res. T’he d’ensenyar una coseta. Tanca els ulls.

(Ella els tanca. SKOGAFOSS HAPPOLATI treu una capseta de la butxaca, l’obre i se l’ensenya a la seva promesa. És un anell d’or amb robins)

LA JOVE EYJAFJALLA KUTHEIMEN: Ooooh! Mare meva, és magnífic! Quant t’ha costat? Ha de ser caríssim!
SKOGAFOSS HAPPOLATI: Massa poc per ser tu. Emprova-te’l.
LA JOVE EYJAFJALLA KUTHEIMEN (posant-se l’anell): Oh, és meravellós. És preciós! Skogafoss, t’estimo moltíssim! (li fa un llarg petó als llavis)
SKOGAFOSS HAPPOLATI: Per cert, potser ara no és el millor moment per dir-ho, però aquesta nit t’he notat una mica tensa. Que ha passat res?
LA JOVE EYJAFJALLA KUTHEIMEN: Sí, sí que ha passat. S’ha descobert que la meva germana tenia un amant anarquista.
SKOGAFOSS HAPPOLATI: La Hekla? Què dius! Au va!
LA JOVE EYJAFJALLA KUTHEIMEN: T’ho ben juro. I el molt poca-vergonya l’ha vingut a buscar a casa i s’ha trobat amb el pare.
SKOGAFOSS HAPPOLATI. I què ha passat?
LA JOVE EYJAFJALLA KUTHEIMEN: El meu pare li ha buidat el revòlver al cap.
SKOGAFOSS HAPPOLATI: Què??!! Heu matat l’amant de la Hekla? Que sou tots bojos?
LA JOVE EYJAFJALLA KUTHEIMEN: Com, bojos? Però si era un “coco”. Un criminal, un terrorista!

(entra EL MAJORDOM ALFRED)

EL MAJORDOM ALFRED: Senyor, us duc res de beure?
SKOGAFOSS HAPPOLATI: Sí, si us plau. Porta el servei de licors i… i unes pastes de te. I fes te, també, si no et fa res.
EL MAJORDOM ALFRED: És clar. Li ho diré a la Skotta.
LA JOVE EYJAFJALLA KUTHEIMEN: Vaig a ajudar la pobre Skotta, que a aquestes hores ja deu ser cansada. Ara torno.
(LA JOVE EYJAFJALLA KUTHEIMEN  fa mutis rere EL MAJORDOM ALFRED. Es queda sol SKOGAFOSS HAPPOLATI. De sobte se senten cops de porta. SKOGAFOSS HAPPOLATI va a obrir)

SKOGAFOSS HAPPOLATI (sense que se’l vegi a l’escenari): Hekla! Què fas aquí? Que ets boja?

(entren tots dos per l’esquerra de l’escenari)

LA GERMANA PETITA HEKLA KUTHEIMEN (abraçant-se a ell desconsolada): Oh, Skogafoss! Ets l’únic a qui puc recórrer. Si us plau, ajuda’m! Et necessito!
SKOGAFOSS HAPPOLATI: Vejam, calma’t, Hekla. Digues-me, què passa?
LA GERMANA PETITA HEKLA KUTHEIMEN: Jo estava enamorada d’un home que era socialista, el meu pare se n’ha assabentat, l’ha mort, m’ha desheretat, repudiat i em vol enviar a un internat a Bern amb el monstre del meu oncle Toomas! Si us plau, ajuda’m!
SKOGAFOSS HAPPOLATI: I jo què vols que faci? Estic promès amb la teva germana. Si el teu pare sabés que sóc bakuninista m’assassinaria! Ara no em pots delatar!
LA GERMANA PETITA HEKLA KUTHEIMEN: Però, reacciona, idiota! Vols casar-te amb una nina de porcellana que no suporta els anarquistes, que té un pare igual d’acomplexat que ella i que et convertirà en un futur gran empresari ferroviari! Ambdós sabem que vols ser professor de teoria política, Skogafoss.
SKOGAFOSS HAPPOLATI: I què vols dir-me, amb això?

(LA GERMANA PETITA HEKLA KUTHEIMEN es posa de puntetes i el besa als llavis. Ell es veu complagut i li rodeja l’esquena amb els braços mentre gaudeix del moment. Apareix per la dreta LA JOVE EYJAFJALLA KUTHEIMEN)

LA JOVE EYJAFJALLA KUTHEIMEN (visiblement molesta): Skogafoss! Hekla!! Què significa, això? Hekla, què hi fas tu, aquí?! Com t’atreveixes, meuca?!
LA GERMANA PETITA HEKLA KUTHEIMEN: Em mereixo aquest home molt més que tu, estúpida nineta! Tu mai sabries apreciar-lo!
LA JOVE EYJAFJALLA KUTHEIMEN: Això és un escàndol! Una vergonya! Hekla! Demà mateix seràs en un tren de camí a l’internat! I tu, Skogafoss, espero que això tingui una explicació!
SKOGAFOSS HAPPOLATI (resignat): La té. (decidit) I és molt clara, Eyjafjalla. No puc estimar una persona que no em respecta, que no em valora, tal i com jo sóc en realitat. Jo no vull continuar amb l’empresa dels ferrocarrils del meu estúpid pare. Jo, pels meus pares, mai he estat res, només el continuador del llinatge. I sento que el meu destí és un altre. Jo vull ser professor d’universitat, ensenyar filosofia o teoria política, o economia, però no vull passar-me els meus dies davant d’un despatx, veient com em creix la panxa engreixada amb els salaris dels obrers i com, en arribar a casa, em trobo una dona que m’estima només perquè he renunciat als meus somnis i he acceptat el seu pla vital! Eyjafjalla, no puc casar-me amb tu! És un crim, aquesta unió! No puc fer-ho, ho sento.
LA JOVE EYJAFJALLA KUTHEIMEN (indignada): I això què vol dir, ara, eh? Significa senzillament que tot s’ha acabat, que no podem estar junts només perquè ets anarquista? Si no ho fossis…!
SKOGAFOSS HAPPOLATI: Però ho sóc! I tu no pots pretendre canviar-me només perquè ets la delicada filla de l’omnipotent i despòtic burgès que em desitja! No puc, Eyjafjalla, no puc! No puc casar-me amb tu. És més, no vull! No vull casar-me amb algú que no em vol a mi, sinó a allò que ella vol que jo sigui. Si volies que ens caséssim per convertir-me en un segon Juhn  Kutheimen o en un segon Erkki Happolati, has fracassat!
LA JOVE EYJAFJALLA KUTHEIMEN: I això vol dir que ara et casaràs amb la Hekla? M’estàs dient això?
SKOGAFOSS HAPPOLATI: Sí! Si ella així ho vol, és ella qui em mereix, i és amb ella amb qui seré feliç. No puc ser feliç al costat d’una nina de porcellana acomplexada i que només sap obeir els pares. Eyjafjalla, no és que no t’estimi, és que tu no em pots estimar! I, essent així, no tenim futur.
LA JOVE EYJAFJALLA KUTHEIMEN: Sí?! O sigui que és això, no? M’abandones per la meva germana, l’anarquista, la idealista, l’estúpida! Doncs ara veuràs!

(LA JOVE EYJAFJALLA KUTHEIMEN s’apropa a la calaixera i treu una pistola. Apunta als amants. Cap dels dos s’espanta. LA GERMANA PETITA HEKLA KUTHEIMEN mostra un gran valor. Es nota que és una lluitadora)

SKOGAFOSS HAPPOLATI: Eyjafjalla, calma’t. No ho facis. Saps que no ens vols matar.
LA GERMANA PETITA HEKLA KUTHEIMEN: No dispararà. És massa covarda. No s’atreveix! Vinga, Eyjafjalla, aquí i ara! Vola’m la tapa del cap si t’atreveixes!

(A LA JOVE EYJAFJALLA KUTHEIMEN li tremola la mà en apuntar-los)

LA GERMANA PETITA HEKLA KUTHEIMEN (abraçant-se a SKOGAFOSS HAPPOLATI però sense deixar de mirar la seva germana): Vinga, vinga! Dispara si goses, covarda!
LA JOVE EYJAFJALLA KUTHEIMEN: Skogafoss, no puc viure sense tu.
SKOGAFOSS HAPPOLATI: Jo no puc viure amb tu, Eyjafjalla. No puc! Som massa diferents. La Hekla és més com jo. És que no ho pots entendre? Ja trobaràs algú que t’estimi i a qui estimis tal i com és, però tu i jo, no! No ho pots entendre?
LA JOVE EYJAFJALLA KUTHEIMEN: No.

LA JOVE EYJAFJALLA KUTHEIMEN posa la pistola dins la seva boca i dispara. Cau fulminada a la butaca que té al darrere.

CORTINA
Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

1 comentari:

  1. Jan Arimany12 de març del 2011, a les 18:41

    Doncs m'ha agradat tota l'obra menys aquest final. No perquè s'hagi donat conte de que ell i la jove eyjafjalla no poden enamorar-se sino per dir que si a la germana.
    La germana estimava al seu amant, aquest es mort i el mateix dia va a demanar-li amor al protagonista. No!
    I si es aixi, pk ella es forta, el protagonista hauria d'haver dit que no a una i a l'altre.
    Una pk no funciona i l'altre per fresca.

    La meva opinió. Tot i així una gran obra!

    (aplaudiments)

    jan.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)