Sonet a la Dama del Cosset

Sonet a la Dama del Cosset

La dama s’amaga enmig de la foscor

i encén tretze espelmes de cera, plorants.

Oh, petita –li deia jo- no tinguis temor:

jo no seré com aquells altres tretze amants.

Els seus llavis es clouen, per mal bes ferits,

el cabell de foc ja ës destrena pel blanc coll,

els ulls, abans plens i bells, li ploren a doll

i, lentament, pugen i baixen els seus pits.

Oh, petita, no tinguis por, dóna’m la mà!

Et regalo un bes, et regalo una abraçada

seràs, per fi com et mereixes, estimada.

Deixa’m que m’apropi. Deixa’t acariciar.

Com més sincera més roent la besada.

Cap home, com jo ho faig, t’estimarà.