I cauré de genolls als teus peus
A Selene
Els petons que em desperten pel matí,
l’alè que m’escalfa per les nits,
la llum que m’il·lumina en la foscor,
una carta oberta a la sinceritat.
El gel, la neu i la immensitat,
la calor de l’estiu als teus llavis,
el renéixer de la primavera promesa
cada vegada que esguardo el teu somriure.
Si vols fer una prova, fes-la:
somriu lleument i amb tendresa,
somriu sense por i mirant-me,
i cauré de genolls als teus peus.
Com m'agraden els teus escrits, Heikki! :)
ResponEliminaMoltíssimes gràcies, Judit.
ResponElimina