Sonet

Sonet

A Nalle

La teva llegenda fosca boig m’il·lumina

i, alta, m’obre el camí de l’eternitat

mentre el teu estel lluent, roent, em commina

a adorar-te com Déu d’ençà que t’he trobat.

Pot sentir-la abraçar-te enmig de la negror?

T’envolta, t’acaricia, t’absorbeix,

és dolça, amarga, ma càlida fredor,

t’espia, t’amanyaga, amb tu es deleix.

Ets tu, només tu, qui ofega els meus planys

i amb els teus dolços petons no vull res més,

en un amor que ha de durar segles, no anys.

Afortunat fora qui amorós et prengués

i posant un anell a tes gracioses mans

et fes seva, com son tresor, per sempre més.