Aquí i ara
A Selene
Aquí i ara, amor meu,
sense pors ni traves,
sense llops al voltant
envoltats només de verd i pluja,
amb el perfum dels teus cabells de fusta noble
que el vent escampa arreu,
amb el suau tacte del teu jove i virginal cos
fondre’s a les meves blanques i dures mans
fredes
que suaus llisquen en flux amb la teva pell de marbre
-qui no voldria?- jo em pregunto
desitjant-te, imaginant-te, sentint-te
en faig goig de la basarda poruga.
I mentre beso els teus freds llavis de marbre
com l’estàtua d’una nimfa
esculpida a imatge d’Atenea i Afrodita
t’acaricio l’esquena i el riu de palissandre
i dic, et dic, em dic, ens dic
“aquesta Alba ens fondrem
cremarem en una sola flama”.
La pell de gallina.
ResponEliminaJan.