Sonet II a Helene

II Helene

M’adreço a tu, Pare Noel,

que vius a les planures del Nord gelat,

per demanar-te en una carta de gel

el regal que aquest any vull i m’he guanyat.

Vull demanar-te, en tinta d’aiguamel,

aquells preciosos ulls que he avui mirat,

aquell nassarró, tallat amb escalpel,

i qui el té, que aquest sonet ha inspirat.

Vull per fi, per ella deixar de patir,

i notar el seu càlid i melós petó

amb l’angelical bes abans de dormir.

Vull poder abraçar-la abans de partir.

Vull demanar-te, sense tenir cap por,

aquella noia rosseta per a mi.