Coisich A’ Ruin!
(Vinga, amor meu!)
Arreu hi ha verd, arreu hi ha mar.
Arreu hi ha pluja, rosada i ganes de volar.
Hola, petita, bon dia. Vols córrer?
Doncs som-hi!
Munta, encén, pitja, gira, derrapa.
La carretera és teva, l’asfalt és teu. Corre per l’Alba!
Sents els tubs tronar? La solitud arreu?
Les corbes són ràpides, el córrer lleuger,
empeny, petita, empeny! Anem junts,
amb la força dels meus disset anys,
gira la maneta! Ràpid, petita,
sóc senyor del vent, joguina de la velocitat.
Lowland, Highland, Speyside, Islay!
Glenfiddich, Alba an Aigh!
No hi ha res més enllà de la carretera.
Qui em deturarà? Ningú!
Verd dels prats, rosada del matí boreal,
ovelles pasturant, l’amor d’aquells setze anys!
La meva joguina va ràpida com el vent
com el xiulet d’Èol xiscla tallant el tot.
Corre, corre, som lliures, petita!
Les rodes incansables giren sota meu
aixecant la pluja del camí.
El camí és etern, corre, Hanna!
Dins teu el miracle de l’explosió,
vàlvula, pistó i bugia. Què hi ha, de més bell?
Benzina explotar, gir de la biela,
Oh, auri de la mecànica,
Hanna, vola lliure, que ningú no ens deturi!
L’aire és fresc, el cuir es taca de plors d’Escòcia.
No m’aturaré, sóc lliure!
Escòcia, l’Escòcia dels meus amors de joventut,
l’Escòcia dels meus disset anys,
sent la Hanna acariciar-te amb el cautxú!
Veloç com un Céilidh!
Dic el mateix. Entenc que t'agradaria escapar amb aquesta moto (i vaya moto!) però hi han elements que no entenc. Massa personals, massa tencats.
ResponEliminaHe llegit l'autobiografia i he vist que tens uns 50 poemes! Els penso llegir tots si els publiques.