El matrimoni d'Skogafoss Happolati - Escena 1

Escena I

(Som a principis del segle XX. El saló d’una casa senyorial. Quadres amb retrats d’homes molt seriosos penjats de les parets. Un sofà d’època amb coixins cars al mig, amb una butaca a joc inclinada a cada cantó. Una taula de cristall entre els seients, sobre una pesada catifa, amb una mantellina a sobre. Llums de peu de coure o bronze i pantalla a cada cantó, rere les butaques. Al mig del sofà hi ha EL PARE ERKKI HAPPOLATI fumant un cigar amb molta ostentació. Va vestit amb un batí de llana fosca i un mocador com un fulard al coll)

EL PARE ERKKI HAPPOLATI: Oh, si s’està bé a caseta. A l’abric de la família, amb bon tabac, bons espirituosos i un lloc còmode on reposar l’esquena després del dur esforç del treball. Perquè no cregueu que ser ric és fàcil en aquest món, eh? Un s’ha de preocupar sempre de mantenir la seva riquesa sigui com sigui. Els enemics de Déu i del Bé esperen ocults rere totes les cantonades, àvids de crim. Per sort, l’Altíssim va escollir aquells que estaven més preparats per fer de la Seva creació un lloc digne i els seus pobladors dignes del Seu regne mitjançant el treball. Benaventurats els rics i els laboriosos, d’ells serà el Regne dels Cels. Aquesta és la filosofia que ha fet rica la meva nació! (fa una gran calada i s’extasia. Entra LA MARE JOHANNA HAPPOLATI).

LA MARE JOHANNA HAPPOLATI: Estimat! Estimat! Ha arribat l’Skogafoss de la Universitat. Diu que ja té la matrícula de la seva carrera!

EL PARE ERKKI HAPPOLATI: Fantàstic! Per fi aquest tarambana s’ha decidit a estudiar. I què ha escollit? Economia? Lleis? Teologia?

LA MARE JOHANNA HAPPOLATI: Diu que encara no ens ho vol dir, que serà una sorpresa pel dia de l’aniversari de l’avi, d’aquí uns dies. (crispada i obsessionada) Tot ha d’estar perfecte, ¡perfecte!

EL PARE ERKKI HAPPOLATI: Et noto tensa, Johanna. ¿Que et passa res?

LA MARE JOHANNA HAPPOLATI (amb to evidentment nerviós): No, no res, Erkki. Estic perfectament. ¡Perfectament!

EL PARE ERKKI HAPPOLATI: Va, Johanna, que a mi no m’enganyes. Fa vint-i-set anys que som casats, et conec massa bé com per caure al parany. Estàs molt nerviosa per quelcom, i encara no sé per què és. Seu aquí i explica-m’ho.

LA MARE JOHANNA HAPPOLATI (seient al costat del seu espòs): Doncs sí, estic preocupada. L’Skogafoss ha complert els vint-i-un anys i segueix no només solter, sinó sense prometre’s. Em preocupa el què puguin dir arreu. Hem tardat molt en crear la reputació dels Happolati, i en Hekken l’ha sabut continuar. No m’agradaria que per culpa que al fill petit de la família no li agrada cap noia i no li trobem una família decent per casar-lo es comencessin a sentir rumors sobre la nostra nissaga. Els ferrocarrils Happolati han de seguir essent un punt de referència en la societat del país. Imagina’t que haguéssim d’aconseguir totes les invitacions als convits amb reputació de xarons.

EL PARE ERKKI HAPPOLATI (pensatiu): Tens tota la raó, estimada. Li hem de buscar una bona promesa a l’Skogafoss abans no sigui massa tard. A més, la família dels Hankala em va comentar l’altre dia al Club de Cavallers que el noi estava tardant massa a casar-se.

LA MARE JOHANNA HAPPOLATI: Doncs a mi la senyora Tyhmä Hölmö, l’esposa de l’Aasi Hölmö, l’advocat, em va dir exactament el mateix, que hauria de seguir l’exemple d’en Hekken i casar-se aviat, com ell féu amb la Torakka, la filla petita dels Laiska.

EL PARE ERKKI HAPPOLATI: Johanna, no podria coincidir més amb tu. Hem de cercar una noia adient per l’Skogafoss. Decent, de bona família, joveneta, delicada i educada. Si la trobem, la reputació de la família se salvarà un cop més.

LA MARE JOHANNA HAPPOLATI: Doncs tot serà qüestió de posar-s’hi. No puc permetre que les altres famílies, els Hölmö, els Laiska, els Saamaton o els Typerys se’m tirin a la jugular dient al meu fill lleuger de cascs. He arribat a sentir que diuen que si s’entén amb prostitutes.

EL PARE ERKKI HAPPOLATI: Això no es pot pas permetre. Però, ja veuràs, ja. Jo a aquest el posaré en cintura de quatre bufetades. ¡Skotta!

(apareix LA MINYONA SKOTTA, vestida de criada, i fa una petita reverència molt cursi)

LA MINYONA SKOTTA: Vós direu, senyor.

EL PARE ERKKI HAPPOLATI: Vull que vagis al dormitori de l’Skogafoss i me’l duguis aquí. Digues-li que vull parlar amb ell.

LA MINYONA SKOTTA: Sí, ara mateix hi vaig.

(LA MINYONA SKOTTA fa mutis i torna al cap d’uns segons amb SKOGAFOSS HAPPOLATI, que va vestit amb un jaqué, corbata i pantalons llargs negres, com l’Eugen Schauman)

SKOGAFOSS HAPPOLATI: Em cridàveu, pare?

EL PARE ERKKI HAPPOLATI (molt sever i superb): Evidentment que et cridava. La Skotta encara no té per costum mentir. Seu, la mare i jo hem de parlar-te.

(SKOGAFOSS HAPPOLATI s’asseu)

EL PARE ERKKI HAPPOLATI: Fill meu, hem cregut convenient dir-te això per evitar mals majors. Els rumors s’estan estenent per la ciutat. Rumors que no són gens convenients per a la nostra família i reputació. Aquests rumors et situen a tu a llur centre i són molt incisius.

SKOGAFOSS HAPPOLATI: Pare, per favor, parleu, no aneu fent rodejos.

EL PARE ERKKI HAPPOLATI: T’has de prometre.

SKOGAFOSS HAPPOLATI (incrèdul): Com?

LA MARE JOHANNA HAPPOLATI: I aviat.

SKOGAFOSS HAPPOLATI: Perdó?

EL PARE ERKKI HAPPOLATI: Seria molt convenient que a la teva edat ja estiguessis promès. El matrimoni té dues finalitats fonamentals: donar un hereu a la família i garantir una reputació a aquesta mateixa família.

LA MARE JOHANNA HAPPOLATI: Evidentment no estem parlant de casar-te amb una pagesa o una pidolaire dels carrers, sinó de tota una senyoreta. Nosaltres ens encarregaríem de buscar-la, preparar-la a ella –i també a tu-, arreglar les coses amb la família, la dot, la lluna de mel… tot podria estar planificat en qüestió de setmanes i assegurar-te un matrimoni feliç i durador.

SKOGAFOSS HAPPOLATI: Però, mare, és que jo encara no he trobat ningú amb qui casar-me. No estic enamorat de ningú.

EL PARE ERKKI HAPPOLATI: Ai, però fill! Si no es tracta d’estar enamorat! Només es cosa d’uns dies, això de la lluna de mel! Després tot seria com ara, només que garantiries l’honor dels Happolati i d’una altra família i obriries el camí a la descendència. Recorda que jo vull un nét a qui li puguis deixar tot l’imperi dels Ferrocarrils Happolati que hem creat.

SKOGAFOSS HAPPOLATI: Però, pare…

EL PARE ERKKI HAPPOLATI: Ni “però, pare” ni res. Està decidit. Avui mateix començarem a buscar una jove que compleixi les expectatives. A la teva edat el teu germà Hekken feia dos anys que era promès, i que bé que en parlaven, als clubs!

SKOGAFOSS HAPPOLATI: Veig que no tinc ni veu ni vot, aquí.

LA MARE JOHANNA HAPPOLATI: I és clar que no! Aquí som nosaltres qui hem d’assegurar-nos que la família va per bon camí. L’honor de la família va sempre per davant!

(SKOGAFOSS HAPPOLATI s’aixeca de la butaca, fa mutis i els focus s’apaguen. Els pares fan mutis).