Escena IV
(El saló de sempre, amb llum més tènue i només dues butaques. Sobre la taula un servei de licors amb diverses ampolles. Al sofà seuen bevent SKOGAFOSS HAPPOLATI i L’AMIC GOTTLIEB FUHRSET, tots dos vestits per a una festa i amb boina francesa de costat. L’AMIC GOTTLIEB FUHRSET duu ulleretes. De tant en quant beuen un glop de licor)
L’AMIC GOTTLIEB FUHRSET: Mira, noi, t’he de dir que és tot un encert que t’hagis decidit per fi a estudiar filosofia.
SKOGAFOSS HAPPOLATI: Xisst! Calla, que els pares no ho saben. Si se n’assabenten estic perdut.
L’AMIC GOTTLIEB FUHRSET; Com, perdut? Què volen que estudiïs?
SKOGAFOSS HAPPOLATI: Qualsevol cosa que per ells sigui “útil”, o sigui, qualsevol cosa que doni diners i no sigui filosofia.
L’AMIC GOTTLIEB FUHRSET: I els pares no en saben pas res?
SKOGAFOSS HAPPOLATI: Absolutament res.
L’AMIC GOTTLIEB FUHRSET: Doncs crec que tens un problema. I què penses fer?
SKOGAFOSS HAPPOLATI: La cosa està preparada. D’aquí unes setmanes és l’aniversari del meu avi Otto. Ell m’estima molt i intervindrà en favor meu. Els pares no gosaran dir-li res, la mare li té por i el pare el venera. Si li ho dic a la família davant el vell general, no hi haurà rèplica possible.
L’AMIC GOTTLIEB FUHRSET: Brindem per això!
(brinden amb els gots i beuen)
SKOGAFOSS HAPPOLATI: Oh, que n’és, de bo, aquest licor! Me’l porta el meu tiet Jotunheimen des de Rilgarkrönn quan ve a veure’ns.
L’AMIC GOTTLIEB FUHRSET: Ja ho pots ben dir!
(se sent la veu de LA MINYONA SKOTTA
SKOGAFOSS HAPPOLATI: Què vols, Skotta?
SKOGAFOSS HAPPOLATI: Una carta? Qui la duia?
SKOGAFOSS HAPPOLATI: A veure, deixa’m veure. Caram! Doncs sí, la lletra és molt curosa.
(LA MINYONA SKOTTA segueix dempeus rere el sofà, curiosa)
SKOGAFOSS HAPPOLATI: Eh, Skotta, gràcies, però m’agradaria llegir-la en privat. Si no et fa res…
(LA MINYONA SKOTTA
L’AMIC GOTTLIEB FUHRSET: Obre-la, Skogafoss, obre-la. Vejam què diu.
SKOGAFOSS HAPPOLATI (obrint la carta i llegint): “Estimat Skogafoss: M’agradaria començar la nostra relació de la manera més suggerent possible: una carta.”
L’AMIC GOTTLIEB FUHRSET: “La nostra relació”? Caram, Skogafoss! D’això jo no en sabia res!
SKOGAFOSS HAPPOLATI: Calla, després en parlem, deixa’m continuar. “Hauràs d’excusar el meu rubor i la meva timidesa inicial, però no puc vèncer-la. Sóc tímida per naturalesa, però també t’estimo per naturalesa.”
L’AMIC GOTTLIEB FUHRSET: Oh, coi! Qui és?
SKOGAFOSS HAPPOLATI: Caaaalla, home, calla. Ja ho sabràs. “T’he de confessar que quan la mare em va dir que em volien prometre em vaig tancar a l’habitació i em vaig posar a plorar. Després va aparèixer la meva germaneta Hekla i em va abraçar, dient-me que no tenia de què preocupar-me. Tot i així em sentia desconsolada i no vaig dormir en tota la nit. Durant els dies en què la mare enraonava sobre tu arreu de la casa deia que eres un jove educat, encantador, bell i atent, però jo m’imaginava el més frívol dels monstres. No volia ser de ningú! Em sento encara tan jove i minsa que les mans d’un home se’m feien malls que m’esquinçarien l’ànima en mil bocins.”
(SKOGAFOSS HAPPOLATI fa una pausa)
L’AMIC GOTTLIEB FUHRSET: Segueix, segueix, no paris, que això promet.
SKOGAFOSS HAPPOLATI: “Després, el dia que havies de venir, tota la família es movia per la llar com si esperessin un príncep, i jo, pobra ignorant, m’imaginava el típic jove de bona família que em tractaria amb superficialitat, només commogut per la quantia de la meva dot i pels rèdits que podria extreure de la nostra unió. Un xacal, en resum. Però després et vaig veure arribar, creuant la porta del saló. Et coronava…”
L’AMIC GOTTLIEB FUHRSET: Segueix, damnació!
SKOGAFOSS HAPPOLATI: “…et coronava una aureola de bondat. Els teus ullets castanys em deien que series incapaç de fer-me mal. Tenies un aire tan dolç i tan eteri… no m’imaginava que em pogués prometre a un home com tu mai de la vida. Tota l’estona que vas ser amb nosaltres se’m féu dolça mel que vessava de les teves paraules. Em vaig sentir tan afortunada! I, a l’hora de marxar, la devoció amb què vas besar la meva mà. Tota jo em vaig esgarrifar de plaer. Una pulsió elèctrica em va recórrer tota l’esquena en notar aquells fins i tous llavis prendre els meus dits. T’estimo. T’estimo. T’estimo moltíssim. I et demano perdó per no saber demostrar-t’ho. Et convido a visitar-me sempre que vulguis, allà on jo hi sigui seràs benvingut. I ara, puc dir-te sense cap tipus de recança, que sóc teva i seré teva per sempre més. T’estima, t’adora, et venera i et beneeix, Eyjafjalla Ylajali Einikki Kutheimen.
(SKOGAFOSS HAPPOLATI es queda extasiat de plaer i amb cara d’idiota. L’AMIC GOTTLIEB FUHRSET se’l mira sorprès)
L’AMIC GOTTLIEB FUHRSET: Vaja, vaja, vaja. Eyjafjalla Ylajali Einikki Kutheimen. Skogafoss, estàs promès amb la filla dels Kutheimen?
SKOGAFOSS HAPPOLATI (amb veu d’il·luminat): Sí! I m’estima! Oh, beneït sigui el cel! Estic promès amb aquell àngel i ella m’estima!
L’AMIC GOTTLIEB FUHRSET: Enhorabona! Això es mereix una remullada!
SKOGAFOSS HAPPOLATI: Això es mereix una bona remullada!
(Ambdós amics prenen els gots, els omplen de whisky, brinden sorollosament i beuen. L’AMIC GOTTLIEB FUHRSET, després de beure, renilla com un cavall. Apareix LA MINYONA SKOTTA
SKOGAFOSS HAPPOLATI: Skotta! Has estat escoltant?
SKOGAFOSS HAPPOLATI: Serà possible tant de desvergonyiment?
SKOGAFOSS HAPPOLATI: Oh, està bé, no t’amoïnis.
L’AMIC GOTTLIEB FUHRSET: Bé, Skogafoss. Jo, per avui, he de marxar. És de matinada i a casa m’esperen.
SKOGAFOSS HAPPOLATI: Recorda, ni una paraula d’allò de Sofia, eh?
L’AMIC GOTTLIEB FUHRSET: Tranquil, no t’hi capfiquis, que per mi no se sabrà.
SKOGAFOSS: Doncs que vagi bé. Bona nit.
(L’AMIC GOTTLIEB FUHRSET fa mutis i s’apaguen els focus)
Oooh! De moment m'encanta l'obra i si, et veig quan el protagonista vol estudiar filosofía i els seus pares no volen.
ResponEliminaEspero el de demà.