Oda a la Deessa Helvècia
Dedicat a Suïssa
Oh, Helvècia estimada,
fes-me un sincer i dolç bes!
D'amors, tan bella, em tens pres
com vianant en font regalada.
I, quan molla de rosada,
et deixis per fi estimar,
seràs com forta ventada
i mes ales faràs volar.
El cor, de sang tot ben roig,
ï al llavi la besada;
besant-te els peus, d'amors boig,
donar-te l'ànima entregada.
I, pel fidel que a tons peus jau
seràs com blanca au cantora,
li faràs d’amant i senyora
jaient en jaç d’eterna pau.
El teu sagnant escut helvètic
els meus amors defensarà
i la teva llança l’herètic
traïdor esquarterarà.
La jura de Rütli serà
besar-te devots els blancs peus,
i la nostra host triomfarà
essent d’Helvècia els hereus.
I el teu coll esvelt de cigne
cenyit de fort cuir suís
petonejat serà el signe
d’una nova pàtria
[lliure i feliç.
Que no hi ha terra més santa
que la Suïssa dels meus amors.
I tu, com aucell que canta
eixutaràs els meus plors.
Simplement això: la teva imaginació no té límits. De un dibuix ha sortit tot un poema... i quin poema!
ResponEliminaQuina sort de la noia a la que estimis un dia!
La teva imaginació es admirable.
Jan. :)