Aires de Nova Vilnius
Els teus carrers ostàlgics, soviètics,
evoquen un plor de cendra.
La vella estació armada de ferro
obre pas a l’avinguda industrial
amb la seva característica i càustica olor de sabó.
El pont sobre el Vilnja duu a les portes del barri vell
que s’obre amb el mercat nou i la vella plaça.
Pel carrer de Santa Anna, poblat de botigues,
s’arriba a la plaça on en Manel i la Judit
són sobirans de sucre i gel,
i un carreró porta a la Llotja
on els artistes es donen cita.
Els fills de la Porxada neixen cap a tots cantons,
alguns rics, alguns llòbrecs cap al sud.
La serena església presideix la Plaça de la Joventut ,
i el cafè on em duia mon avi d’ulls glaucs.
Recollint-me cap a Almogàvers sense arribar-hi
resideix el quarter del torinès pastisser
que, amb xocolata i cafè i croissants
endolceix la melangia de la ciutat.
La teva imatge gris, vilnial,
se’m fa dolça com caramel,
en assaborir-la amb lenta parsimònia.
De sobte, a l’hivern, una gota de pluja.
Sí, ho hi ha dubte,
ets tu, Nova Vilnius.
Dedicat a la ciutat de Granollers
Un moment, quan parles de Nova Vilnius en els teus relats et refereixes a la ciutar de Granollers???
ResponElimina:)
Sí, exacte. Nova Vilnius és Granollers.
ResponElimina