Alls llavis de certa joveneta de la Baixa Saxònia
Cant a l'Àngel Alemany
Són dues peces perfectes
que juntes fan l’auri
i acoblades poden fer,
oh amor, ço que els miracles no.
Són dos plors de mel
que al tacte es desfan
i, amb el meu fervor,
regalen elixir d’Eros.
Seu, i de ningú altre,
vull ser jo, pobre enamorat
dels teus llavis joves i tendres
que desitjo amb cega fe besar.
Plor d’àngels, llàgrimes de cristall
brollen dels meus ulls quan et veig
tan lluny d’un estúpid boig com jo
i en possessió d’un altre, infidel.
Dolç seria el meu esclavatge amb tu
àngel de murri somriure dolç;
amb gust besaré els teus peus de Deessa
si després puc tastar el caramel dels teus llavis.
Un bes, un bes, un bes…
el meu món per un bes teu, àngel alemany.
Que bonic que és aquest poema Heikki! De veritat que m'ha agradat molt!
ResponEliminaÀnims amb el blog!