El matrimoni d'Skogafoss Happolati - Escena III

Escena III

(El mateix saló, amb dues butaques més. Al sofà s’asseuen al mig L’AVI EUGEN ROIHA, i als cantons ÉLIDE KUTHEIMEN i JUHN KUTHEIMEN, amb les seves millors gal·les. Dempeus, molt alçat  i gallard hi ha EL MAJORDOM ALFRED amb esmòquing, a una butaca hi ha LA JOVE EYJAFJALLA KUTHEIMEN, a una altra LA GERMANA PETITA HEKLA KUTHEIMEN. Tots molt engalanats i en silenci. Se senten uns tocs de balda sobre fusta i EL MAJORDOM ALFRED va a obrir. Entra acompanyat de SKOGAFOSS HAPPOLATI amb un impecable frac negre).

EL MAJORDOM ALFRED: Senyor, el senyor Skogafoss Hjalmar Sören Happolati.

(EL PARE JUHN KUTHEIMEN s’aixeca del sofà i li dóna la mà efusivament a SKOGAFOSS HAPPOLATI. L’AVI EUGEN ROIHA se’l mira i arrufa els poblats bigotis blancs mentre aguanta un ceptre caríssim)

EL PARE JUHN KUTHEIMEN (mentre li dóna la mà): Skogafoss! Endavant, endavant! Sou a casa vostra, benvingut sigueu. Seieu, si us plau, i permeteu-me presentar-vos els presents. (Els va assenyalant) La meva esposa Élide; el meu sogre, el senyor Eugen; i les meves meravelloses filles, la Hekla i l’Eyjafjalla. I ell és l’Alfred, el majordom.

(L’Eyjafjalla és una joveneta de baixa estatura, prima i de blanca pell. Duu els cabells castanys completament llisos caient fins les espatlles. El seu rostre i la seva mirada recorden un esquirolet espantat. Incita a besar-la i abraçar-la només de la dolçor que emana de tota la seva fragilitat. SKOGAFOSS HAPPOLATI es queda uns segons mirant fixament LA JOVE EYJAFJALLA KUTHEIMEN, embadalit per la seva bellesa i tendror. Lentament recupera l’enteniment, s’apropa a ella per davant de la taula, s’hi agenolla i li besa la delicada mà)

SKOGAFOSS HAPPOLATI: És un plaer, bella senyoreta.

(LA JOVE EYJAFJALLA KUTHEIMEN està tan espantada que no diu res, només se’l mira amb cara d’esquirolet)

EL PARE JUHN KUTHEIMEN: Però, filla! Digues alguna cosa, que sembles esvaïda!

LA JOVE EYJAFJALLA KUTHEIMEN (amb una veueta fràgil i trencadissa): El… el plaer és meu… sens dubte.

EL PARE JUHN KUTHEIMEN: Alfred! Duu-li una butaca al senyor Happolati i crida la Björk, que dugui el cafè.

EL MAJORDOM ALFRED: Ara mateix, senyor.

(EL MAJORDOM ALFRED fa mutis pel fòrum i entra amb una butaca que posa al costat de la de LA JOVE EYJAFJALLA KUTHEIMEN i SKOGAFOSS HAPPOLATI s’hi asseu. També entra LA CRIADA BJÖRK amb un carret de fusta i un servei de cafè de porcellana amb un plat amb pastes de te. Fa una reverència, serveix el cafè als assistents i fan mutis els dos criats. No parlen cap dels dos. Els assistents degusten el cafè i les pastes).

LA MARE ÉLIDE KUTHEIMEN: Caram! La Björk cada dia fa les pastes més bones. Proveu-ne, proveu-ne, senyor Happolati, veureu si en són, de bones!

SKOGAFOSS HAPPOLATI (prenent-ne una, molt educat i cohibit): Sí que ho són, de bones. Les meves felicitacions per la cuinera.

(L’AVI EUGEN ROIHA xarrupa el cafè molt sorollosa i grollerament. SKOGAFOSS HAPPOLATI s’aguanta el riure  discretament)

EL PARE JUHN KUTHEIMEN: Eugen, per favor, no feu tant de soroll, que tenim convidats.

L’AVI EUGEN ROIHA (amb veu ronca de borratxo): Això és a casa meva i aquí jo faig el que em plau, Juhn, què t’has cregut?

EL PARE JUNH KUTHEIMEN: Perdoneu-lo, senyor Happolati, però és que es fa gran i l’edat passa factura.

L’AVI EUGEN ROIHA: Com que em faig gran? Jo estic perfectament lúcid! I ara ho veureu, descarats! (cridant com un borratxo) Alfred! Alfred!!

(apareix EL MAJORDOM ALFRED, tan alçat com sempre)

EL MAJORDOM ALFRED: Digueu-me senyor Eugen.

L’AVI EUGEN ROIHA: Alfred! Duu-me el whisky. De pressa, tinc set!

LA MARE ÉLIDE KUTHEIMEN: Pare, no begueu massa, que us passaria factura.

L’AVI EUGEN ROIHA: Alfred, tu ni cas, que diuen que repapiejo. Duu-me l’escocès!

(EL MAJORDOM ALFRED va a buscar l’ampolla de whisky i la duu a L’AVI EUGEN ROIHA).

L’AVI EUGEN ROIHA: Per la sang de Crist, ara veureu qui es fa gran! (comença a beure a morro)

EL PARE JUHN KUTHEIMEN: Skogafoss, em permeteu que us anomeni així?

SKOGAFOSS HAPPOLATI: Evidentment, si voleu.

EL PARE JUHN KUTHEIMEN: Bé, doncs Skogafoss, us deia, vull parlar-vos del matrimoni. El vostre pare sembla disposat a convenir un matrimoni entre vós i la meva filla Eyjafjalla a canvi d’una dot. Pel que a mi respecta tot és correcte. La noia ja està en edat de prometre’s i si fos d’altra manera podria no trobar un xicot, i això no em plauria gens ni mica. Bé, què us semblen les condicions del matrimoni?

SKOGAFOSS HAPPOLATI (molt tallat): Ah, bé, doncs no ho sé. El meu pare no me n’ha parlat.

EL PARE JUHN KUTHEIMEN: Doncs ja us en parlo jo. Matrimoni religiós, evidentment. Mai he entès aquestes dèries del Govern Demòcrata del matrimoni civil, el divorci i coses similars. Com la tradició no hi ha res! Bé, la Lluna de mel l’havia de planificar la vostra mare i havíem pensat en París o Zúric, pels volts de la primavera, a un bon hotel si fos a Suïssa o, en cas de ser París, aniríeu a una residència nostra. Us sembla bé?

SKOGAFOSS HAPPOLATI: Fantàstic, em sembla. Però el meu pare tampoc m’ha parlat de la dot.

EL PARE JUHN KUTHEIMEN: Ah, sí, la dot. En un principi serien vint mil Kjelir

(SKOGAFOSS HAPPOLATI obre els ulls meravellat)

SKOGAFOSS HAPPOLATI: Em sembla una xifra correcta. Justa, si més no.

EL PARE JUHN KUTHEIMEN: Fantàstic, doncs! Podríem oficiar el matrimoni a la parròquia de Sankt Toomas pels volts del pròxim maig, l’any que ve. Us sembla tot correcte, teniu res a dir?

SKOGAFOSS HAPPOLATI (després de beure una mica de cafè): Sí, em sembla tot correcte. Amb el vostre permís us diré que estic encantat de prometre’m amb una joveneta tan encantadora com la vostra filla Eyjafjalla.

(LA JOVE EYJAFJALLA KUTHEIMEN abaixa el cap, avergonyida, i amaga l’esguard. Es nota que és molt tímida)

LA MARE ÉLIDE KUTHEIMEN: Ai, filleta! Que estàs promesa! Digues-li quelcom a aquest jove tan ben plantat!

(LA JOVE EYJAFJALLA KUTHEIMEN alça el cap lentament, amb una gran delicadesa de moviments, i somriu amb candor. No és un somriure buit, però sí subtil)

LA JOVE EYJAFJALLA KUTHEIMEN (amb veueta de peluix): És tot un honor, senyor Happolati. No dubteu que us complauré.

SKOGAFOSS HAPPOLATI: Si us plau, digueu-me Skogafoss.

LA JOVE EYJAFJALLA KUTHEIMEN: Com vulgueu, Skogafoss.

(mentrestant L’AVI EUGEN ROIHA s’ha acabat l’ampolla de whisky i està absolutament ebri)

L’AVI EUGEN ROIHA (visiblement begut, li costa parlar bé): Així m’agrada, Eyjefja… Eyjufe… Eyja… fjalla!,  que complei… xis amb les teves… obli… obliga… obligacions. Recorda que… que ell… ell és sempre el… pri… mar… no, el pri… mer. Sí, això, el… primer, i tu seràs feliça…, no, feliç! si ell també ho és. I… i dèieu que no… que no estava lúcid, e… eh? (s’enduu la mà al fetge) Ai, la vesi… la vesícula! Malastru… gança, quin mal! Alfred! (torna a aparèixer EL MAJORDOM ALFRED) A… apa, duu-me al… dormi… tori, que per avui ja he complert.

(L’AVI EUGEN ROIHA fa mutis amb EL MAJORDOM ALFRED, que l’ajuda a caminar lentament. LA JOVE EYJAFJALLA KUTHEIMEN s’està morint de vergonya).

EL PARE JUHN KUTHEIMEN: Les meves excuses pel meu sogre, Skogafoss. No va superar la pèrdua de la seva esposa i ofega les penes en alcohol. Per sort no li queda massa. Bevent com beu la vesícula li ha de rebentar tard o d’hora –més d’hora que tard- i, com que no té fills mascles i l’Élide és la filla gran, heretaré els alts forns, i tots contents! A més, quina vergonya que és per aquesta família aquest vell xaruc i borratxo, que ens posa en cada escàndol!

SKOGAFOSS HAPPOLATI: No us preocupeu, senyor Kutheimen. Coses així ja solen passar. A mi no m’incomoda pas.

EL PARE JUHN KUTHEIMEN: Ah, potser a vós no, però el que és a mi!

SKOGAFOSS HAPPOLATI (traient un rellotget daurat de la butxaca): Vaja, s’ha fet tard i jo tinc un compromís aquesta nit. Si em poguéssiu excusar…

EL PARE JUHN KUTHEIMEN: Per descomptat, Skogafoss. Sapigueu que és per a nosaltres un plaer tenir-vos a aquesta llar. Sou tan gentil!

(SKOGAFOSS HAPPOLATI s’aixeca de la butaca i fa una lleu reverència amb el cap a LA GERMANA PETITA HEKLA KUTHEIMEN, que se’l mira embadalida. Després s’agenolla davant LA JOVE EYJAFJALLA KUTHEIMEN, li pren la mà i la besa durant uns segons amb els ulls tancats, molt suaument. Ella se’l mira amb dolçor)

SKOGAFOSS HAPPOLATI: A reveure.

ÉLIDE i JUHN KUTHEIMEN: A reveure, que us vagi bé.

(SKOGAFOSS HAPPOLATI fa mutis i s’apaguen els focus).