L’estàtua de diamant
Enlluernadora, la teva senzillesa
deixa cecs als qui gosen admirar-te al cel
i boreal, com de vapor de neu, un vel
de distinció et cobreix. Oh, Dea, la Bellesa !
La teva serena elegància es fa palesa
i captura les muses amb tot el seu zel.
Mentre escriu eix sonet, un poeta rebel
té la ploma de tu, tan diamantina, presa.
Com una estàtua de blanc marbre tallat
es corona el rostre de plata i de diamants
en conjunció amb la teva somrient beutat.
Oh, mai no serien capaços mil amants
d’admirar com ho faig jo ta serenitat
amb la fúria de mil vides bategant!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada