Elegia per José Rubianes Alegret (Pepe Rubianes)
Assot de feixistes i monarquitzants
com ta paraula divertia la massa!
Quan, sobre l’entarimat, monologant,
ens feies admirar ta gran traça.
Fort, contra Espanya se’t sentia tronar
i bella i punyent la paraula teixies.
Quin orgull sentir-te parlar català
malgrat que, maldestre, ben poc te’n sorties.
Va ser un masclet saber de la teva mort
i perdre tons grans llavis de denúncia
tenir-te de ministre hauria estat sort.
La teva manca no serà nostra renúncia
i seguirem amb el fusell a les mans
durs, serens, dempeus com els homes d’abans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada