La professora de francès de Jyväskylä i el seu dolç petó boreal

La professora de francès de Jyväskylä

Silloin mä muistan, sää oot liian kaukana

Kristiina Brask

A Jyväskylä hi ha una blanca joveneta

feta d’or i de robí, de nacre i de mel.

Oh, mon cor, curull d’amor peta

quan m’esguarden sons ulls de cel!

Aquella professora. Oh! És només ella

qui fa esdevenir els meus sentiments plens.

Tan manyaga, dolça i candorosa amb els nens;

i més i tot! Per a mi, tan roent i bella.

Ella dorm a mon costat. Que feliç que só!

Jo, tan bategant, sóc el seu petit Rimbaud.

Son respirar al jaç és una dolça cançó

Quan es lleva enmig de la nit faig un bot!

I el seu rostre d’aigua, d’ivori, de robí

i aquell nassarret que alt em mira quan m’abraça.

Amb orgull d’enamorat l’he volgut servir,

però sempre llevant-me el casc davant sa plaça!

Si un dia m’ho demana, m’arrencaré el cor

i els dolors per ella, Oh! Se’m faran delícies!

Ser el seu enamorat és la meva gran sort

que ella em torna –tan dolça!- amb petons i carícies.

Quan la veig em crema. És una Niina de neu!

La meva sort és que jo, iloinen, sóc seu.

I el seu dolç petó boreal

Ô, l’espoir que je n’avrais jamais!

Com regnen sobirans sobre mi, tons platins.

Seré esclau, i tu seràs la meva senyora,

i ens fondrem en flamarada de robins.

Oh, com n’ets, de bella, la meva professora!

Niineta meva, de genolls vull un petó.

Oh, fort orgull femení! - Per què el pit puges?

No, oh, no! No siguis cruel. Ara em defuges.

Per tu es vinclaria fins i tot un senyor!

De sobte, roent i dolça, em beses i em cremes.

La teva abraçada m’entreté el cos

i, foses, es clouen les teves lluents gemmes.

Tule! Al meu pit trobaràs el teu repòs!

Vine, bell amor, aboca’t al meu costat,

t’amanyagaré com a una nena petita,

però, tanmateix, amb el poder d’Afrodita.

-Oh, ja estic llest per morir. Ja t’he besat!