En el somni d’una jove
A l’Àngel del Nord
Com si en la nit jo encara pogués sentir
el meu dolç petó roent sobre el teu somriure
i el passar subtil de l’aire boreal, fi
sobre el teu pit bategant d’ànsia de viure
tendrament acoto el meu cap sobre ta sina
besant i acariciant el teu inflamat foc
i, mentrestant, la teva carícia em commina
a fer-te l’amor de nit suaument, poc a poc.
En aquesta nit ella i jo som foc i aire
i amb el seu blanc petó la vida és regalada.
Arreu blanc i blau. Oh! La inconfusible flaire
que amb el vent de la pàtria oreja la besada
fresca d’aquest matí finès, ple d’esperança
de retrobar-te i vèncer la meva recança.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada