El teu blanc coll de cigne mossegar
Fins i tot els vampirs tenen sentiments…
Fondre’ns junts enmig de la foscor
uns perfectes llavis poder besar
amb un dolç petó delectar el teu pit
i el teu blanc coll de cigne mossegar.
Dues gotes de sang deixar volar
d’una ferida, a la meva glotis
i amb verí poder-te dominar
i que als meus braços esclava t’aboquis.
Estúpida! Ara no pots fugir!
A la fi ets presa al meu parany.
Tindràs tu un dolç i etern dormir
del qual jo n’extrauré un vermell guany.
Ara jeus tota pàl·lida i morta,
la teva dolçor puc assaborir
però el vent la teva olor em porta
i un altre cop voldré morir.
Per què el dolorós remordiment?
Per què la pena després de la mort?
Per què la nostàlgia a la meva ment?
Per què a mi aquesta cruel sort?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada