Demencia mortalis
Pozor!!
Metall! Rebenta'm les oïdes, torna'm boig!
Somriu, batega, salta, crida, sagna, plora!
Que potser la passió no ens duu cap al goig?
...Música, m'ets tan bella, ma amant i senyora!
Que alts que sonen, els violins del bell infern!
La mort, com una Afrodita fosca, ens fornica.
Necros malvada, cremarem en foc etern,
la teva sina de marbre m'és tan bonica!
I com la veu ens anuncia el despertar!
Sent, fill de l'Hades! Ja se sent olor de sang!
Agafa ton coltell i comença a esmolar.
La dolça olor de verge vestida de blanc
incita a tots a la cruenta mossegada.
Corre, jove! Aviat seràs desflorada!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada